Estam d’enhorabona. L’any 2016 el nombre d’inscrits en el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) ha assolit la xifra de 800 operadors per al conjunt de les Illes Balears, dels quals 545 corresponen a productors i 255 a elaboradors. A més, s’ha incrementat en quasi 1.500 hectàrees la superfície total destinada a l’agricultura ecològica.

Pel que fa a la superfície, en l’any 2016 hi ha 29.501,6 hectàrees inscrites, de les quals un 89,8% tenen la qualificació “Agricultura Ecològica”, un 4,2% es troben “En Conversió” i el 6% restant es troba en situació de “Primer Any en Pràctiques”. Un 83% de la superfície inscrita es concentra a l’illa de Mallorca, mentre que a la resta d’illes és del 14% a Menorca i del 3% a les Pitiüses. Aquesta dada respon a les diferències de superfície entre les illes, per tant, resulta necessari establir una relació entre les hectàrees inscrites a cada una i la seva superfície total per a poder avaluar la significació real del sector a cada territori insular. D’aquesta manera, resulta que les hectàrees d’agricultura ecològica suposen a Mallorca un 10,7% de la superfície agrícola útil (SAU)*, a Menorca un 10.1%, mentre que a Eivissa arriba al 3,4% i a Formentera és tan sols del 0,15%.

Pel que fa al tipus de cultiu, els cultius amb major representació dins el sector de l’agricultura ecològica són pastures i farratge (52,8%), cereals i lleguminoses (14%), boscos i recol·lecció silvestre (12,6%) i fruits secs (12%). La suma de la superfície dels cultius d’hortalisses, fruiters i cítrics representa un 1,4% del total de la superfície inscrita, de tal manera que aquests tres tipus de cultius continuen essent els més minoritaris, tot i l’augment de la seva demanda en els darrers anys. Aquesta proporció segons el tipus de cultiu que trobam al conjunt de les Illes Balears és similar al que podem trobar a l’illa de Mallorca, amb la única diferència que el cultiu de fruits secs és el tercer majoritari, suposant un 14,1% del total de superfície inscrita a l’illa de Mallorca.

En canvi, a l’illa de Menorca, quasi la totalitat de la superfície inscrita són pastures i farratge (74,3%), boscos i recol·lecció silvestre (17%) i cereals i lleguminoses (6,7%), aquestes diferències s’expliquen amb el destí final d’aquestes produccions, que no és d’altre que l’alimentació del ramat boví, ramat que, com s’exposa més endavant, és el predominant a l’illa de Menorca.

A l’illa d’Eivissa no hi predomina cap cultiu i la presència dels diferents tipus de cultius és més heterogènia, de manera que el cultiu majoritari és el de pastures i farratges (28,6%), però amb poca diferència respecte els altres: cereals i lleguminoses (16%), boscos i recol·lecció silvestre (15%) i fruits secs (11,2%).

En quant a l’evolució del sector ecològic, a nivell general, s’ha produït un increment important en el nombre d’operadors inscrits durant 2016 respecte l’any anterior (un 6% més d’operadors inscrits). A diferència dels darrers anys, en els quals l’increment es devia sobretot a l’increment en el nombre d’elaboradors (indústries agroalimentàries i comercialitzadors) inscrits, al 2016, l’increment d’operadors respecte a l’any anterior ha estat similar tant en productors (increment d’un 5%) com en elaboradors (8,1%) (apartat 7).

En el cas del nombre d’hectàrees inscrites, s’ha produït un canvi de tendència respecte als dos darrers anys, ja que hi ha hagut un increment substancial respecte l’any anterior, en concret hi ha 1.485 hectàrees més que en l’any 2015, el que suposa un increment d’un 5,3% (apartat 6). Respecte l’any anterior, en tots els cultius hi ha hagut un increment en el seu nombre d’hectàrees: fruiters (+19%); vinya (+10%); cereals i lleguminoses per a gra (+8%); boscos i recol·lecció silvestre (+7%); cítrics (+6%); hortalissa (+6%); fruits secs (+6%) i pastures i farratges (+3%), excepte en el cas dels cultius d’olivar, que es mantenen similars a l’any anterior (-0,3%) (Apartat 9).

En totes les illes hi ha un increment en el nombre d’operadors totals (productors i elaboradors) respecte de l’any 2015, excepte en el cas dels productors de l’illa de Menorca, on ha disminuït respecte de l’any anterior.

Pel que fa a la ramderia, a l’àmbit de les Illes Balears, s’observa un predomini del ramat oví, tant pel que fa a les explotacions dedicades a aquest tipus de ramat com pel nombre de caps. El segon tipus de ramat amb més explotacions inscrites és el vacum, seguit de l’avicultura (segon tipus de ramat en nombre de caps) i el porcí

Finalment, pel que fa a l’activitat industrial agroalimentària, s’observa que és molt heterogènia, encara que els sectors predominants són els comerços; les tafones i envasadores d’oli; les bodegues i embotellat de vi;  les conserves, semiconserves i sucs vegetals i la panificació.

En quant a l’evolució respecte de l’any anterior, se segueix la tendència dels darrers anys i s’observa un increment en el nombre d’operadors elaboradors inscrits (+8%). Aquest increment, a diferència d’anys anteriors, on aquest increment es devia a l’expansió d’uns determinats sectors industrials agroalimentaris, al 2016 es deu a petits increments en quasi tots els sectors industrials agroalimentaris i comerços. 

Dades estadístiques de la producció agrària ecològica Illes Balears 2016